Vés al contingut

Ca l'Aranyó

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Ca l'Aranyó
Imatge
Vista aèria de Can Aranyó, amb la xemeneia en primer terme
Dades
TipusFàbrica Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Marimon i Cot Modifica el valor a Wikidata
Construcció1872 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura del ferro Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Parc i la Llacuna del Poblenou (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLlacuna, 123-127, Roc Boronat, 134-140, Tànger, 101-135 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 14″ N, 2° 11′ 38″ E / 41.40396°N,2.19376°E / 41.40396; 2.19376
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40086 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona2977 Modifica el valor a Wikidata

Ca l'Aranyó és una antiga fàbrica situada a la cantonada dels carrers de Tànger i Llacuna, al barri del Poblenou de Barcelona i està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]

Descripció

[modifica]

El conjunt, tot envoltat d'una tanca feta de maó vist, està format per l'edifici principal (aïllat i pròxim a la cantonada Llacuna-Tànger), una nau adossada a la tanca del carrer de Tànger i diferents elements situats a l'interior d'entre els quals destaca la xemeneia troncocònica.[2]

L'edifici principal, de planta baixa, dos pisos i golfes, i té la coberta de teula resolta amb mansardes. Segueix el model de fàbrica de pisos o manxesterià, on hi ha diferents elements típics de l'arquitectura industrial europea: l'obra de maó, finestres en mansarda, caps dels tirants de forja, repetició homogènia dels elements.[2] Hi destaquen les solucions estructurals i constructives per aconseguir plantes diàfanes i en què apareixen els elements prefabricats de fosa, que s'adapten a l'estructura portant formada per encavallades i corretges d'acer laminat fabricades per la Fundició Girona del Poblenou.[2][1] Segons Martí Checa i Xavier Basiana, «el resultat és un edifici en alçada que sintonitza dos estils: un d'anglès, utilitzat en la imatge externa i en els elements estructurals, i un de català en la tècnica constructiva».[3]

Història

[modifica]

Propietat de Claudi Aranyó i Aranyó i Albert Escubós, es dedicà a la fabricació de filats i teixits,[4] amb el sistema anglès Bradford i tenia una caldera de vapor Alexander.[2] L'edifici va ser obra del mestre d'obres Josep Marimon i Cot,[5] segons un projecte de l'empresa britànica Prince Smith and Son, de Keighley (Anglaterra), que va proporcionar plànols, estil arquitectònic, maquinària, estructura i tècnics, i fou construït entre el 1873 i el 1874.[2]

La fàbrica va ser objecte de reformes per l'arquitecte Joaquim Vilaseca quatre vegades (1933, 1943, 1947 i 1950),[6] fins que al 1984 l'empresa Aranyó i Cia SA va decidir tancar-la.[2] Després d'un intent frustrat de convertir-la en museu de la moto, el 2004 va ser acordat el seu destí com a departament audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra i ha estat restaurada com a part del centre direccional 22@.[6]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Ca l'Aranyó». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Ca l'Aranyó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. Basiana, Checa Artasu i Orpinell, 2000, p. 50.
  4. Sòria i Bascompte, Roger. Històries, símbols, mites i llegendes sobre la mort, 2006, p. 35 [Consulta: 8 octubre 2014]. 
  5. «Claudio Arañó i Arañó sol·licita construir un efici industrial al carrer d'Alí Bei de Sant Martí de Provençals». Obres particulars 304/1873. AMSDM, 23-04-1873.
  6. 6,0 6,1 DDAA. El Poblenou en 135 veus. Barcelona: Arxiu Històric del Poblenou, 2005, p. 8. ISBN 978-84-609-4966-4. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • «Ca l'Aranyó-UPF Camps Poblenou». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.